Alellencs i l’autogovern de la Catalunya Sobirana

placa cervera generalitatDes de L’Ateneu Alellenc i dins el projecte Herois 1714 Alella, ja hem explicat que un veí nostre , Josep Antoni Mata Copons, Comte de la Mata i Senyor de la Casa del Terçó d’Alella va estar en el darrer combat que vam lluitar com homes lliures, la càrrega de la Coronela contra les tropes borbóniques (franceses) al terraplè de Jonqueras, l’onze de setembre de 1714. Allà, un cop ferit el Conseller en Cap Rafael Casanova, va prendre la Bandera de Santa Eulàlia Joan de Lanuza, i el nostre veí , Josep Antoni Mata Copons, va passar a ser el portador del cordó dret de la Bandera de Santa Eulàlia, el seu Alferes Defensor.

El darrer defensor del símbol de la defensa de les Llibertats i Constitucions de Catalunya, de la seva independència, fins ara. Però en l’inici d’aquest autogovern d’una Nació sobirana, a la Cort de Cervera de 1359, on i quan es va crear la Diputació del General de Catalunya, la Generalitat, allà, un altre veí d’Alella hi va tenir un paper destacat. Parlem de Pere Desplà, Ciutadà Honrat de Barcelona i diputat del Braç Reial en aquella Cort. Fou escollit un dels quatre diputats del Braç Reial per a la primera legislatura de la Diputació del General. Un dels dotze diputats del primer govern representatiu d’una Nació Sobirana. Aquest Pere Desplà era de la Nissaga Alellenca dels Desplà, encara no ennoblits, senyors de la casa del Terço (altre volta la mateixa casa) i ell fou el que obtingué del Cerimoniós el rang de noblesa al nomenar-lo cavaller, i llavors canvià d’estament, passant del Braç reial al Braç militar.

Però és millor que ho llegiu en la semblança biogràfica que fa MAria Teresa Ferrer i Mallol d’ell i dels altres tres diputats del Braç Reial en la Primera legislatura de la Generalitat, essent President Berenguer de Crüilles.

ELS ADMINISTRADORS O DIPUTATS DEL BRAÇ REIAL DE LA CORT DE CERVERA (1359)  Per Maria Teresa Ferrer i Mallol

Pere Desplà (+ després de 1390) era un ciutadà honrat de Barcelona que canvià d’estament i passà a ésser cavaller3. Era fill de Pere Desplà segons el Manual de Novells Ardits: “mossenyor Pere Desplà, cavaller, fill del honrat en Pere Desplà, ciutadà de Barchinona”; alguns historiadors el fan fill, en canvi, de Ramon Desplà i Margarida Ros. És possible que hi hagi algun error d’identificació perquè l’any 1389, quan es féu un cens a Barcelona, amb finalitat militar, podem constatar que hi havia vuit persones diferents que es deien Pere Desplà; algunes les podem des-
cartar perquè eren un cisteller, un candeler, un manobre i dos mercaders, bé que aquests darrers poden ésser l’origen de la confusió identitària. Entre els no qualificats hi figura primer una madona d’en Pere Desplà, que en aquell moment devia ésser absent, i en una altra anotació hi apareix el mateix Pere Desplà, que vivia al quarter de frares menors i formava part de la cinquantena de R. de Caldàguila; el seu armament, ballesta o “doy”, el fa incompatible amb el nostre Pere Desplà, que llavors era cavaller; també podem descartar el Pere Desplà que vivia al quarter de mar i formava part de la cinquantena de Bartomeu Ses-Oliveres, en la qual ell mateix era deener; el seu armament era només de llança i pavès, també incompatible amb el seu estament de cavaller. En canvi, hi ha més possibilitats d’identificació amb el Pere Desplà que vivia al quarter del Pi i pertanyia a la cinquantena de G. Gocet; el seu armament és descrit en un lloc del cens com a llança i pavès però, més endavant, és descrit millor quan és inclòs entre els homes de “peaterra”, que tenen armadura completa, en aquest cas, arnès i “glavi lonch”, és a dir, espasa, un armament imprescindible per a un cavaller i per tant pot tractar-se del nostre Pere Desplà. Pere Boscà indica que el cavaller Pere Desplà vivia a la Cucurella, cosa que confirmaria la identificació que hem fet amb un dels Desplà esmentats al cens militar de 1389, el que vivia al quarter del Pi, on es trobava la plaça de la Cucurulla o Cucurella.
Les dificultats d’identificació entre aquest grup d’homònims es reprodueix en la datació aproximada de la mort del nostre Pere Desplà. Segons Carme Batlle, en l’article que dedicà a aquest personatge a la Gran Enciclopèdia Catalana, hauria mort abans del 13838, però no és esmentat com a difunt en la ressenya d’una cerimònia de lliurament d’una santa espina a la catedral l’any 1390, a la qual assistí el seu fill Pere Desplà.
Desconeixem el nom de la seva esposa; segons Carme Batlle no tingué fills i féu hereu un fill de Bartomeu de Vilafranca, donzell, que s’anomenà, per aquesta causa, Pericó Desplà. A la cerimònia de la catedral hi assistí, com acabem de veure, el seu fill Pere i, segons altres fonts, l’any 1392 era senyor d’Alella Joan Desplà, que devia
ésser un altre fill o hereu. Pertangueren a aquesta branca dels Desplà: Francesc Desplà i el famós Lluís Desplà, ardiaca de la seu de Barcelona.
La branca Desplà de la qual parlem era un llinatge originari d’Alella, que s’havia establert a la ciutat comtal, però sense abandonar els interessos del lloc d’origen. Posseïa terres i masos en el terme d’Alella i el 1353 comprà la jurisdicció del lloc al rei Pere el Cerimoniós, amb pacte de retrovenda, per 3.000 florins12; aquesta clàusula de redempció fou usada l’any 1366 pel rei, que recuperà la jurisdicció, després que els habitants del lloc en paguessin el preu. Els Desplà continuaren, però, com a senyors al·lodials d’Alella. Més o menys en aquesta època, sembla que l’any 1364, Pere Desplà comprà el terçó o tercera part dels delmes de la parròquia d’Alella que, juntament amb la possessió de diverses propietats en alou en el terme, equivalia en el lloc a una mena de senyoria. Hi ha la possibilitat que posseís també una part de la lleuda de Mediona, un impost que es pagava a l’entrada i a la sortida de Barcelona i que, malgrat que els partícips eren molts, devia proporcionar rendes importants, però sembla més aviat, per la identificació que fa Pere Ortí, que aquest Pere Desplà devia pertànyer a una altra branca Desplà.
A la ciutat de Barcelona ocupà un gran nombre de càrrecs, que culminaren en el de conseller en cap, per al qual fou escollit l’any 1364, novament el 1368 i encara el 1371; abans, havia estat conseller cinquè el 1356 i segon, l’any 136217, i havia representat la ciutat a les corts diverses vegades. Fou un dels síndics de Barcelona a les corts de 1358, 1359, 1365 i 137318. A la Cort de Cervera de 1359, hi tingué una presència molt activa ja que, juntament amb Romeu Sescomes, del braç eclesiàstic, establí com haurien de contribuir els llocs que havien canviat d’estament per
alienació de la jurisdicció per part del rei o per la conversió de ciutadans en cavallers o generosos; l’acord que redactaren fou ratificat encara per les Corts de 1363; a la Cort de Barcelona de 1365 fou membre de la comissió de tractadors, que negociaven entre els braços i el rei, fins i tot de la comissió restringida, mentre que a la Cort de Barcelona de 1372-1373, respongué a la proposició del rei en nom del braç de les ciutats i viles.
Aquesta presència tan sovintejada a les corts explica que fos designat diputat més d’una vegada, ja que el nomenament requeia en algun dels síndics: l’any 1359, novament a la Cort de Barcelona de 1365 com a diputat adjunt i procurador del donatiu nou, amb importants tasques econòmiques a realitzar, i a la Cort de Barcelona de 1377-1378, bé que en aquesta ocasió fou elegit diputat del braç militar, després que els diputats elegits a les Corts de Montsó de 1376-1377 fossin cessats en una sessió molt poc concorreguda del mes d’agost, cosa que provocà grans tensions. No sabem per quina raó exercí el càrrec molt poc temps i fou substituït per Ramon de Peguera.
El canvi d’estament, que el féu figurar com a diputat militar i no com del braç reial, s’havia produït aquell mateix any 1377 perquè l’infant Joan l’havia armat cavaller i, a petició de l’interessat, havia demanat al rei que concedís el títol i les prerrogatives de castell, amb terme atermenat, a la seva casa d’Alella, al Maresme, terme que hauria estat el de la parròquia d’Alella. Pere Desplà era llavors conseller de l’infant primogènit.
El 1363 havia estat un dels quatre barcelonins consultats pel rei Pere el Cerimoniós per portar a terme una ambaixada a Gènova, però sembla que cap d’ells no acceptà aquesta missió. En canvi, portà a terme una altra ambaixada, prop del rei de França, l’any 1371, amb la missió delicada de cobrar un deute del monarca francès. Degué ésser en aquesta ocasió que el rei de França donà a la reina Elionor, esposa de Pere el Cerimoniós, diverses relíquies23, entre elles una santa espina que més endavant l’infant Martí donà a la catedral de Barcelona, en una cerimònia celebrada el 4 de desembre de 1390. Hi fou present Pere Desplà, cavaller, fill de l’honrat Pere Desplà, ciutadà de Barcelona, “qui per la dita raó anà al dit rey de França com a missatger de la dita senyora”.

Pere Desplà fou, doncs, un ciutadà de l’estament rendista barceloní, que no havia trencat amb els seus orígens terratinents al Maresme; aquests orígens li permeteren de fer el pas a l’estament nobiliari sense haver de comprar senyorius, com altres famílies barcelonines que també volgueren ennoblir-se. Fou un home interessat, sens dubte, pel govern en diversos àmbits, en el municipal, en el parlamentari i en el reial.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s