EL DARRER DIA DE LA BATALLA DE L’EBRE. EL TERRIBLE COMBAT DE RAÏMATS (LA FATARELLA)

Fatarella
Text de Francesc Xavier Hernàndez Cardona
13 i 14 de novembre de 1938. Fa 75 anys…
EL DARRER DIA DE LA BATALLA DE L’EBRE.
ELTERRIBLE COMBAT DE RAÏMATS (LA FATARELLA)
Durant les primeres setmanes de la Batalla de l’Ebre els comandaments de l’Exèrcit Popular van entendre que el plantejament de la batalla havia de ser estrictament defensiu i aprofitant les condicions del terreny. Tanmateix no s’excloïa la possibilitat d’una retirada y per tal de facilitar-la es va decidir construir un perímetre de seguretat, una línia fortificada que pogués aguantar mentre les tropes republicanes repassaven el riu. La línia es va començar a construir amb discreció probablement el mateix més d’agost de 1938 i els treballs deurien continuar fins el darrer moment. El perímetre defensiu s’estenia des de Riba-roja fins Ascó i s’enfilava fins la serra de la Fatarella. La zona més alta, geoestratègica i vulnerable era precisament la de Raïmats, una zona relativament plana amb suaus elevacions i presidia per les cotes 554 i 562. Tot plegat la línia defensiva, integrada en l’entorn del XVIII cos d’exèrcit, s’estenia al llarg d’una vintena de quilometres que majoritàriament eren de territori muntanyós. El sistema defensiu es composava d’una xarxa de trinxeres que en els punts més febles estaven reforçades amb petits fortins de formigó. En alguns punts crítics, com ara a la zona de Raïmats la línia es plantejava en profunditat amb dues línies de trinxeres i fortins.
La batalla de l’Ebre es va desenvolupar amb sagnants enfrontaments durant els mesos d’agost, septembre i octubre del 1938. El 30 d’octubre els feixistes van atacar la Serra de Cavalls, donant pas a la darrera ofensiva. Els dies 1 i 2 de novembre va començar l’assalt a Pàndols i el dia 3 atravessant pel Pinell de Brai les forces de Yagüe van arribar a l’Ebre. Les forces de Lister van haver de repassar el riu a tota pressa. El dia 7 els feixistes van aconseguir Mora la Nova. Les úniques forces republicanes que aguantaven en combat eren les del XV cos d’exèrcit de Manuel Tagüeña.
Davant la pressió feixista els comandaments republicans van ordenar la retirada en tot el front de la serra de la Fatarella. El que quedava de les divisions 11, 42, 43, 44, 45 i 46 havia de confluir cap a Flix, i dues divisions, la 3 i la 35, que estaven posicionades davant la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs, havien de retirar-se i cobrir la retirada del conjunt de l’exèrcit atrinxerades en la línia defensiva de la Fatarella. A les 18 hores del dia 13 va començar la maniobra de retirada, a les 7 hores del matí, tot just quant començava a nevar, el conjunt de les forces republicanes s’havien replegat i les brigades de la 3 i la 35 divisió s’havien desplegat al llarg de la línia defensiva de La Fatarella. Algunes unitats com les bateries d’artilleria, material pesant i els blindats van passar el riu aquella mateixa nit.
A la zona, critica de la Serra de La Fatarella, les cotes de Raïmats, es van desplegar els soldats de la 15 BM, el que havia estat la mítica XV Brigada Internacional. Les forces republicanes, van seleccionar els homes més aptes per combatir, i estava clar que s’havia de resistir al màxim per donar temps a creuar el riu al conjunt de l’Exèrcit Popular. Si els feixistes trencaven la línia per la banda d’Ascó podien arraconar les forces republicanes contra el riu, altrament si ocupaven les altures de Raïmats la seva artilleria podria destrossar les unitats republicanes que havien de repassar el riu.
Al seu torn els feixistes eren molt conscients que podien destruir d’un sol cop el nucli de l’Exèrcit Popular a Catalunya, per tant havien d’ocupar, a qualsevol preu, les altures de Raïmats. Si ho aconseguien podrien massacrar les divisions en retirada, la 42, 43 i 44. Per tant Yagüe va posar tots els mitjans a l’abast al servei de l’ofensiva. Després d’ocupar La Fatarella a migdia del dia 14 van avançar cap a Raïmats amb efectius de la 82 divisió d’infanteria i una forta columna blindada. En els dies precedents l’aviació feixista, alemanys, italians i espanyols havien bombardejat durament els entorns de la Fatarella. El dia 14, a mitja tarda les forces feixistes van llençar un atac en massa contra les posicions de Raïmats, contra les cotes 554 i 562. Van bombardejar les posicions amb l’artilleria divisionària, i amb artilleria del CTV (Corpo Truppe Volontarie) i tot seguit van avançar amb blindats i també hi ha parts d’atacs de cooperació per part de l’aviació. Probablement a darrera hora de la tarda els atacants van conquerir les fortificacions de la cota 554, i fins i tot potser van arribar a ocupar momentàniament les posicions de la cota 562, o part d’elles. En qualsevol cas els republicans van contraatacar a la nit i van poder mantenir-se en la zona elevada de Raïmats. Mentre, la línia resistia les unitats republicanes, el grup 115, les divisions 42 i 43, la divisió 44 i la 60BM creuaven el riu.
A llum de dia els feixistes van llençar l’atac final contra Raïmats. Amb les fortificacions de la cota 554 controlades els tancs van avançar per la pista que menava cap a Riba-roja i que en aquest sector passava entre les cotes 554 i 562. Els T-26 nacionals es van posicionar el més a prop que van poder dels fortins republicans, a uns 70 metres i els van canonejar amb les seves peces de 45 mm. Alguns dels projectils van entrar per les troneres de les fortificacions i van aniquilar els defensor. Després, amb els fortins neutralitzats pel foc dels blindats va atacar la infanteria. Cap a les 13h migdia els nacionals deurien controlar el conjunt de Raïmats i pugnaven per dominar el conjunt de la línia defensiva. La batalla de Raïmats havia acabat, però no va quedar cap soldat republicà per explicar-ho. Durant aquell mateix dia les forces feixistes van avançar cap a Riba-roja i van ocupar Ascó a darrera hora de la tarda. Tanmateix l’exèrcit feixista ja havia fet tard. A les 4,40 de la matinada del día 16 les darreres unitats republicanes repassaven l’Ebre i Tagüeña ordenava la voladura del pont de ferro de Flix. El sacrifici dels soldats de la 15BM i el d’altres unitats havia impedit el desastre. L’Exèrcit Popular va poder repassar el riu i encara va tenir forces per lliurar la batalla de Catalunya.
D’aquesta batalla s’havia perdut la memòria. El 2005 investigadors i afeccionats locals van localitzar les restes dels fortins. De llavors ençà l’Associació Cultural “Lo Riu” va maldar per recuperar les estructures de la línia defensiva i posar-les a l’abast de la ciutadania. El novembre del 2011 l’Associació Lo Riu, va potenciar la realització d’estudis arqueològics en la línia de La fatarella. Aquest mateix any investigadors del Instituto de Ciencias del Patrimonio del CSIC, i del grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona van iniciar tasques d’excavació en la zona de Raïmats. L’activitat arqueològica ha permès conèixer amb més detall aquesta batalla perduda: el terrible combat que van lliurar les forces republicanes de la 15 BM per tal de protegir la retirada dels seus companys en el que va ser el darrer dia de la batalla de l’Ebre.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s